Morfologia (2ª entrevista)

Morfologia de la primera entrevistada Montse:Si la que mana a l’Ajuntament de Girona és una dona, es diu que tenim una alcaldessa (alcaldessa).

Si ho veig tot clar, ho veig am molta claretat (claredat).

Un vehicle que va per carretera i serveix per transportar molta càrrega és un camion (camió).

Digues noms d’animals que coneguis que es digui molt diferent si és mascle o femella, com cavall – egua (egua), (marrà – ovella), etc... toro– vaca ...

Quan dorms només una estona curta, què dius que fas? Migdiada (un son).

Què mengem al final del dinar? Els postres (les postres).

Quan s’acabi tot el món serà el fi (la fi) del món.

Com se’n diu d’un noi que queda sense pares? Òrfre (orfe). I d’una noia? Òrfre (òrfena).

Un cas com un cabàs. Dos casos (casos) com dos cabassos.

Què fas quan vas a donar un volt, quan et passeges? Un passeig (un passeig). I si són més d’un? Uns passejos (passejos – passetjos – passeigs).

Què es posen als peus els que baixen muntanyes amb neu? Aquelles peces llargues i primes...Esquís (esquís).

Com se’n diuen dels seients còmodes i de més d’una plaça on mirem la TV i que solem tenir al menjador? Sofàs (sofàs).

Si una dona no és morta és viva (viva/viua).

Aquest terreny és “de nosaltres”. És nostre (nostre/nostro).

Ho hem vist “unes quantes” vegades. Pots dir-ho d’una altra manera?
Algunes vegades, (vàries, diverses, algunes...).

Si tinc un pastís, el parteixo en vuit trossos i me’n menjo un, me n’he menjat la vuitena (vuitena) part.

Si sobren sardines i les has de llençar, és que n’havies fet masses (massa) i si vénen justes i tothom menja les que vol és que ja n’has fet prou (prou). (Per determinar l’ús d’aquests mots invariables).

Si els dimarts sempre vas al mercat, dius que hi vas cada (cada/tots els) dimarts.

Quantes filles tens, si en tens més d’una i menys de tres? Dugues (dues/dugues).

M’agraden molt les peres; sempre que puc me’n poso al plat i en menju (menju/menjut/menjuc).

No sé qui és aquest noi, ningú no me l’ha presentat, no el conec (conec/coneixo).

Si no ho vols fer, no ho facis (facis/fagis).

Si no li’n vol donar, que no li’n dongui (doni/dongui).

Quan no en té prou, ho parteix (parteix) per la meitat.

Els pagesos munyeixen (munyen) les vaques cada dia.

Aquesta criatura estossega (volem que respongui TUS o tosseix o el que digui. Si cal podem indicar-ho fent el so).

Si tots nosaltres poguéssim (verb PODER, poguéssim) viure sense treballar, seríem molt feliços.

No ho va fer perquè no podia: No ho va poguer (poder/poguer).

No ho pot fer encara que vulgui: No ho pot fer ni volguent (volent/volguent).

Si begués (begués) més, aniria tot el dia al vàter a pixar (pixar, fer pipí, orinar).

Compres el cafè sense moldre o mòlt (mòlt/molgut/molrat)?

Aquest escriptor està tot el dia escriquent (escrivint).

Posem el cul a la cadira i ens sentem (asseiem/assentem).

Tu no saps com ha anat; si ho sapiguessis (sabessis/sapiguessis) t’esgarrifaries.

Li agrada molt jeure; es passa el dia jagut (jaient/jaguent).

Fer-ho lentament vol dir fer-ho a poc a poc (a poc a poc/poc a poc).

Si no ho tinc clar, veig que no és segur, dic que potser (potser) plourà.

Sempre compro taronges, però avui no em vénen bé i en lloc de (en comptes de/en lloc de/en ves de) taronges, compraré mandarines.


Morfologia segona entrevistada Carme:

Si la que mana a l’Ajuntament de Girona és una dona, es diu que tenim una alcaldessa (alcaldessa).

Si ho veig tot clar, ho veig am molta claretat (claredat).

Un vehicle que va per carretera i serveix per transportar molta càrrega és un camió (camió).

Digues noms d’animals que coneguis que es digui molt diferent si és mascle o femella, com cavall – egua (egua), (marrà – ovella), etc... Porc – truja, toro– vaca ...

Quan dorms només una estona curta, què dius que fas? Un son (un son).

Què mengem al final del dinar? Els postres (les postres).

Quan s’acabi tot el món serà la fi (la fi) del món.

Com se’n diu d’un noi que queda sense pares? Orfe (orfe). I d’una noia? Òrfena (òrfena).

Un cas com un cabàs. Dos casos (casos) com dos cabassos.

Què fas quan vas a donar un volt, quan et passeges? Un passeig (un passeig). I si són més d’un? Uns passejos (passejos – passetjos – passeigs).

Què es posen als peus els que baixen muntanyes amb neu? Aquelles peces llargues i primes...Esquís (esquís).

Com se’n diuen dels seients còmodes i de més d’una plaça on mirem la TV i que solem tenir al menjador? Sofàs (sofàs).

Si una dona no és morta és viva (viva/viua).
Aquest terreny és “de nosaltres”. És nostre (nostre/nostro).

Ho hem vist “unes quantes” vegades. Pots dir-ho d’una altra manera?
Algunes vegades, (vàries, diverses, algunes...).

Si tinc un pastís, el parteixo en vuit trossos i me’n menjo un, me n’he menjat la octava (vuitena) part.

Si sobren sardines i les has de llençar, és que n’havies fet masses (massa) i si vénen justes i tothom menja les que vol és que ja n’has fet prou (prou). (Per determinar l’ús d’aquests mots invariables).

Si els dimarts sempre vas al mercat, dius que hi vas cada (cada/tots els) dimarts.

Quantes filles tens, si en tens més d’una i menys de tres? Dues (dues/dugues).

M’agraden molt les peres; sempre que puc me’n poso al plat i en menju (menju/menjut/menjuc).

No sé qui és aquest noi, ningú no me l’ha presentat, no el conec (conec/coneixo).

Si no ho vols fer, no ho facis (facis/fagis).

Si no li’n vol donar, que no li’n doni (doni/dongui).

Quan no en té prou, ho parteix (parteix) per la meitat.

Els pagesos munyeixen (munyen) les vaques cada dia.

Aquesta criatura està tossint (volem que respongui TUS o tosseix o el que digui. Si cal podem indicar-ho fent el so).

Si tots nosaltres poguéssim (verb PODER, poguéssim) viure sense treballar, seríem molt feliços.

No ho va fer perquè no podia: No ho va poguer (poder/poguer).

No ho pot fer encara que vulgui: No ho pot fer ni volguent (volent/volguent).

Si begués (begués) més, aniria tot el dia al vàter a pixar (pixar, fer pipí, orinar).

Compres el cafè sense moldre o molgut (mòlt/molgut/molrat)?

Aquest escriptor està tot el dia escrivint (escrivint).

Posem el cul a la cadira i ens assentem (asseiem/assentem).

Tu no saps com ha anat; si ho sapiguessis (sabessis/sapiguessis) t’esgarrifaries.

Li agrada molt jeure; es passa el dia jaguent (jaient/jaguent).

Fer-ho lentament vol dir fer-ho poc a poc (a poc a poc/poc a poc).

Si no ho tinc clar, veig que no és segur, dic que potser (potser) plourà.

Sempre compro taronges, però avui no em vénen bé i en comptes de (en comptes de/en lloc de/en ves de) taronges, compraré mandarines.